Imaginem que tenim un nebot que ens confessa que està confús respecte a moltes coses: Quina carrera professional perseguir? Quin estil de vida pot aspirar a portar? Està disposat a sacrificar l’amor, o la vida familiar per una carrera professional? Està disposat, per contra, a sacrificar una oportunitat professional per la seva relació de parella, o un propòsit transcendent? Contribuiria a destruir la capa d’ozó a canvi d’un sou extraordinari que solucionés l’enorme deute que ha contret per anar a la universitat als EUA, o per comprar un pis cèntric amb la seva parella?
Vivim en una època obsessionada amb les metodologies, i les llistes de el pas-a-pas per aconseguir resultats. Directius, coaches, mentors, consultors i facilitadors confiem cada vegada més en metodologies que es venen amb la mateixa retòrica que el títol click-bait d’un post en Medium. i confiem en la intel·ligència artificial que tracta quantitats ingents de dades que per primera vegada tenim al nostre abast. Però no hi ha metodologies ni algoritmes per respondre a les preguntes del nostre nebot; ni receptes, ni mètodes, ni “procedures”. Fins i tot la història de la ciència ficció, des de Juliol Verne, és un recordatori que això mai passarà. Hi ha certament algunes tècniques i coneixements que poden ajudar-lo, però fonamentalment, per ajudar a aquest nebot de la millor manera possible hem d’acudir a la saviesa.
Què implica això? Doncs si ens fiem d’Aristòtil, implica, per descomptat, que hem de ser capaços de basar els nostres judicis en el raonament, l’observació i discriminació de fets que portin a conclusions lògiques. Però no és menys important incloure aspectes no racionals i subjectius de l’experiència humana: atendre els nostres instints, a les intuïcions i ensenyaments que neixen de l’experiència acumulada per nosaltres mateixos i la nostra espècie, i que van recollint les nostres tradicions. A estar atent a l’empatia amb el nostre nebot, a les emocions interpersonals i la nostra experiència espiritual si la tenim. Als sentiments i les passions que ens porten a posicionar-nos i a actuar en un sentit o l’altre. Significa també prestar atenció a la joia que ens produeix la dimensió estètica de la nostra existència, que no pot deslligar-se de l’ètica: la pròpia vida com una obra d’art. Tot això, acompanyat d’humilitat intel·lectual, prudència i pragmatisme, perquè els nostres consells no li condueixin a assumir riscos absurds o innecessaris. No hi ha metodologia ni programa formatiu al món que pugui portar-te, pas a pas, als resultats de la saviesa.
Aclaparador, oi? I és que ningú ens ha educat per emprendre el camí de la saviesa, ni tan sols ens ha dit que la saviesa era una cosa desitjable, perquè les nostres societats no la incentiva. A l’contrari: en general la penalitza, per la seva cura per l’altre i la seva visió a llarg termini com a persones i com a humanitat. De fet, hi ha una quantitat ingent de literatura acadèmica que mostra com persones amb trastorns greus de psicopatia i narcisisme són promocionats en lloc d’acomiadats en les grans organitzacions.
Hi ha contextos molt clars en què la saviesa serveix de poc. Per exemple, en un «ring». El pes, l’entrenament tècnic, la capacitat de concentració en el combat, són molt més determinants que la saviesa. No has de ser savi per ser el millor futbolista del món. Però tampoc has de ser savi per ser el millor CEO del món. Parlem de management.
Les nostres organitzacions semblen més un ring, perquè el nostre sistema econòmic sembla més un mundial de boxa. La mentalitat fonamental part de la suma zero: el que perdem nosaltres, el guanyarà la nostra competència. Competeixen les empreses, competeixen les universitats, competeixen les ONG i competeixen les ciutats i els països. A més, cal mostrar resultats a curt termini en un món que percebem més accelerat. Valorem l’agilitat, la força, la intel·ligència, perquè ens ajuden a perseguir resultats a curt termini, sense anar amb compte de ningú més que el nostre compte de resultats i el nostre informe sobre responsabilitat corporativa; o el compliment a curt termini d’algun punt dels nostres mandats com activistes, polítics o servidors públics. Només hi ha premi, ¡i sovint supervivència !, per al curt termini. L’erudició, d’existir, és memorística i destinada a l’espectacle; a revestir innòcuament la tècnica, la metodologia i el pas-a-pas. El que Taleb diu un IYI (Intellectual Yet Idiot; intel·lectual, i tot i així, idiota).
Però sembla que les coses estan canviant, perquè el model a curt termini mostra símptomes de saturació i de greu insostenibilitat ecològica (desastres naturals deguts a el canvi climàtic) i social (conflictes socials provocats per enormes desigualtats). Les democràcies liberals parlamentàries estan en crisi, des del Regne Unit fins a Bolívia. Els inversors estan disposats a pagar diners al Bundesbank per tal que guardi els seus diners, en un context en que els dipòsits no rendeixen perquè el capital està sobre-escalat. Potser no serem capaços d’aturar el sistema d’incentius autodestructius que hem creat; potser si. I si això últim passa serà perquè, col·lectivament, tornarem a donar importància a la saviesa.
En un món en què la saviesa no es considera imprescindible, o fins i tot fa nosa per aconseguir resultats a curt termini, en Pantheon Work som molt “fans” dels clients i col·laboradors que valoren la saviesa, i saben apreciar que nosaltres també valorem la saviesa. Penso que hi ha un reconeixement mutu que fa que vulguem seguir treballant junts. Ens agrada donar temps a pensar reflexivament i col·lectivament sobre fonts de saviesa del present i del passat. No sempre tindrem oportunitat de parlar amb els nostres clients sobre la gestió de la tecnologia que fan els Amish, del que ens ensenyen les comunitats de programari lliure, del paper de la imaginació en la ciència, de la pertinència actual dels Vedes hindús, del pensament sistèmic darrere d’un corpus mitològic, o del treball ignorat de obscurs filòsofs francesos post-estructuralistes. Però valoren que puguem compartir idees i consells, tenint en compte totes aquestes coses pel que fa a fonts de saviesa. Valoren que les metodologies que fem servir fossin propostes per savis com Jean-Christian Fauvet, gran lector d’Edgar Morin, o Verna Allee, coneixedora de la mitologia i el pensament tradicional de l’Índia. Valoren que en les trobades setmanals que tenim l’equip de Pantheon Work ens donem un temps important per parlar d’aquestes i altres coses, i sobre com es traslladen al nostre fer privat, ciutadà i professional.
Hi ha persones sàvies, i també equips savis; la saviesa com a resultat emergent més gran que la suma dels sabers i les capacitats individuals. Em sento molt privilegiat que, en la mesura de les nostres possibilitats, les de les persones i organitzacions amb les que més treballo, tractem de cultivar aquesta saviesa, de la manera que cada un sap i pot.