A Pantheon Work solem fer diagnòstics ràpids i prospectius, perquè pensem que una de les claus de l’èxit és la generació de valor dels recursos (coneixements, idees innovadores, talents, contactes, etc.) infrautilitzats. Els grans diagnòstics generals són compartits per moltes persones i moltes organitzacions: “treballem en compartiments aïllats”, “no fem prou comunicació interna”, “la gent no està motivada”, “ens resulta difícil innovar”… El nostre enfocament al problema és detectar els actius infrautilitzats que són diferents en cada organització, i per assegurar que el flux d’informació dins d’ella els permet ser aprofitats en dinàmica “guanyar més-guanyar més”. La nostra aportació de valor com a consultors és saber treballar de forma artesanal, i en cert sentit, amb precisió quirúrgica, amb l’especificitat de l’organització.
El nostre enfocament, d’altra banda, és molt senzill: mai requereix una transformació sobtada i feixuga. Preferim començar a treballar, a determinats llocs estratègics de l’organització, d’una manera nova que amb el pas del temps i orgànicament s’estengui en l’organització per canviar la cultura organitzativa, centrant-se en el valor i el coneixement. No hi ha res més revelador que observar com flueix la informació en una organització; l’optimització d’aquest flux d’informació és el que ens permet millorar l’adaptació a l’entorn i els resultats aconseguits. Introduïm el que anomenem pràctiques natives digitals, que pel seu origen i naturalesa, són extraordinàriament cost-efectives. Aquestes pràctiques no estan escrites en pedra: hi ha molts processos i eines per implementar-les, i és important fer-ho d’acord amb la realitat de cada organització. En aquesta adaptació a cada realitat és també on aportem valor.
Sabem que hi ha resistències per canviar en les organitzacions, i ens resulta natural i fins i tot saludable. Hem de ser cautelosos abans de fer canvis. No podem posar en risc els pilars que ens han ajudat en el passat i que poden ser essencials per al futur. Treballar amb un model ideal de l’organització que volem en lloc de treballar amb el que tenim és una garantia de fracàs. És important que siguin les persones que formen part de l’organització les que arribin a la conclusió de quines resistències a canviar tenen sentit, i quines no. En el moment en què som capaços de discernir això, tot canvia.
Et presentem una pregunta que fem servir com a eina: què faríem si volguéssim que la situació actual empitjorés?
Com fer que la teva organització empitjori
Segons l’ escola Palo Alto, les organitzacions solen persistir en tractar solucions que han intentat sense èxit en el passat. S’expressa moltes vegades amb “no hem estat suficients…” o “ens ha mancat més…”. De vegades les organitzacions persisteixen en aquestes velles noves solucions perquè han esgotat les idees. Fer un inventari de les solucions ja intentades és un bon començament per tornar a ser creatiu, però sovint arrosseguem tantes hores de conversa i intents de resoldre el problema que costa ser creatiu i arribar a una nova idea.
En aquests casos, demanem als implicats que pensin per uns dies sobre les respostes a la següent pregunta: “si volgués fer pitjor la situació actual en lloc de millorar-la, què hauria de fer?” Sorprenentment, aquest canvi de perspectiva posa a les persones en un entorn completament diferent. En primer lloc, desbloqueja la imaginació dels participants. Però també els ajuda a entendre millor la naturalesa del problema, i a percebre quines idees i pràctiques actuals, i que fins ara no havien estat qüestionades, haurien de canviar. Després de l’exercici individual, “què hauria de fer jo per empitjorar la situació de la meva organització?” proposem pensar col·lectivament sobre com, amb els acords adequats, la situació podria fins i tot empitjorar encara més. També és molt il·lustratiu fer el debat davant del nostre mapa de valor: en quins fluxos de “lliurables” podríem intervenir per empitjorar la situació? A quins rols podríem sabotejar per maximitzar l’empitjorament i amb quins (o absència de) lliuraments?
De fet, tant a nivell individual com col·lectiu, ens adonem de per què som tant part del problema com de la solució. Capgirant l’allau de creativitat que sorgeix de pensar com empitjorar el problema, no només trobem solucions: canviarem també la nostra percepció del problema, i també la percepció de la resistència al canvi que teníem.